Ruta dels arbres protegits (1)

Ruta proposada + informació específica:
1 – Castanyer d’Índies (Aesculus hippocastanum)
Arbre caducifoli de dimensions considerables. Original de la Península Balcànica. Les fulles són molt grosses, formades per cinc o set folíols de forma ovalada allargada i marge serrat, que es disposen de forma palmada. Les flors són molt boniques, de color blanquinós o rosat. Els fruits que es formen són càpsules recobertes de pues que no punxen molt semblants a les castanyes. No són comestimbles. L’extracte de la seva escorça s’utilitza com a fàrmac per als problemes de circulació.
2 – Plàtan de Can Llorenç (Platanus x hybrida)
Arbre molt corpulent que ha estat plantat a parcs, jardins i sobretot als marges de la carretera. En indrets humits, en rierols i a prop de les fonts pot viure d’una manera espontània. Les fulles són grans, palmades, amb cinc lòbuls punxeguts. Les flors són molt petites i s’agrupen en inflorescències rodones d’un sol sexe. Les flors femenines acaben formant una bola de llavors.
3 – Teix de la Rectoria (Taxus bacatta)
És l’única espècie de la família que viu a Europa. Prefereix els llocs ombrívols de sol calcari. Les flors apareixen cap al març o l’abril, són femenines o masculines i es troben en diferents peus, és a dir, hi ha arbres femenins i arbres masculins. En els arbres femenins, cap a finals d’estiu, apareixen una mena de fruitets de color vermell intens i són comestibles. En canvi, la resta de la planta és molt tòxica. El seu creixement és molt lent i poden viure fins a més de 1500 anys. A les Balears i Catalunya està totalment protegit.
4 – Jardins del Castell de Can Jaumar (vàries especies)
5 – Xiprer del ce­mentiri. Anomenat de Monterrey o de Lambert (Cupressus macrocarpa).
De silueta molt es­tilitzada. Poden fer-­se molt alts. Xiprer de brancam molt obert i de fullatge verd groguenc. És bastant aromàtic. Aquesta espècie en concret és d’origen exòtic i es troba plantada en parcs i jardins.
6 – Surera de Burriac (Quercus suber)
7 – Palmeres de Can Tolrà. Palmera de Canàries (Phoenix canariensis)
8 – Garrofer de Mataró (Ceratonia siliqua)
Pot fer uns 10 metres d’alçada, de tronc molt tortuós i capçada ampla i densa. Es distribueix a les zones àrides de la Mediterrània i viu bé a llocs de climes temperats, on els freds de l’hivern no són gaire rigorosos. Les flors són molt petites i poc vistoses, ja que són d’un color verdós. Els fruits són llegums de color marró fosc, quasi negre, que s’utilitzen com a farratge.
9 – Pi gros de Can Roldós. Pi pinyer (Pinus pinea)

Temps estimat: 1h

Dificultat: fàcil | A peu